Quan no sabem enfrontar-nos a les nostres pors

La vida a cadascú ens porta per camins insospitats. Odio aquells que tenen la facilitat de jutjar als altres i mai miren al seu interior per estudiar-se i mirar-se al mirall i els és fàcil diagnosticar i sentenciar als altres sense veure com són ells per dins. De fet, el que determina moltes coses de les nostres accions és el grau de por i inseguretat que tenim dins, que ens acompanya i evolucionar, en realitat, és la capacitat que tenim de superar aquestes pors que ens acompanyen.

Jo, he tingut por des que tinc ús de raó. Però en canvi, no l’he experimentat pròpiament fins els 31 anys. La consciència real, o dit d’una altra manera, el patiment absolut de por i pànic no l’he tingut fins llavors, i ha estat quan he petat, quan tot el meu món, s’ha trencat a bocins i encara ara l’estic reconstruint. I no tothom ho entén. Perquè costa entendre-ho fins i tot a qui li passa.

Però hi ha pors i pors. Hi ha inseguretats i inseguretats. I aquestes, no sempre es manifesten igual. Segons qui, segons com, segons què, segons quan… perquè la societat és diversa i diverses possibilitats et dóna per manifestar-se. Algunes més dures que d’altres. Avui no vull parlar de mi, i no penso donar noms. Només vull dir que em sento molt orgullosa de la persona de qui parlo, a qui estimo i sento molt i molt propera a mi. Porta lluitant contra la seva manifestació de la por: l’alcoholèmia. Com totes les dependències, és de molt difícil solució i implica sobretot una absoluta convicció personal de voler-ho deixar definitivament, perquè aquí no es tracta de reduir-ne el consum, sinó de no tornar a tastar-ne mai més. No usar l’alcohol per oblidar-te de tot allò que et fa por i no vols afrontar. De posar-te davant de tot, de que el JO estigui per sobre, tenir l’autoestima pels núvols i creure en un mateix, treballar amb el psicòleg, tractar-se farmacològicament i lluitar dia a dia, perquè l’enemic és allà, als bars, restaurants, supermercats… a tot arreu…. i també a la feina, quan el jefe t’esbronca per una cosa que no has fet i l’autoestima baixa, o no acabes de controlar els diners i no arribes a final de més i t’espantes, o tens por que la parella et deixi, o t’has enfadat amb la mare, o estàs enfadat amb tu mateix perquè has tingut un mal pensament i has estat a punt d’entrar a comprar unes cerveses al colmado i estàs rabiós. L’enemic és sempre a prop. Però sempre hi ha el JO, que ha de creure en ell mateix. I tota la gent del voltant que el recolza. Els amics i la família… i per això cal oblidar aquells que tenen la facilitat de jutjar als altres i mai miren al seu interior per estudiar-se i mirar-se al mirall i els és fàcil diagnosticar i sentenciar als altres sense veure com són ells per dins.