l'altra cara del mirall

13 Mai 2012

Carta a Rodrigo Rato d’un científic

Filed under: Ciència,Ciutadania — Cristina Sans @ 20:32

http://principiamarsupia.wordpress.com/2012/05/09/carta-de-un-investigador-a-rodrigo-rato-con-oferta-de-trabajo-incluida/

 

NO TE LA PERDIS!

Anuncis

El català estàndard i els dialectes

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 19:11

Crec que ningú em pot titllar de no estimar el català. Ni tampoc de no estimar les altres llengües. Jo sóc catalana per part de mare i pare. I tinc la sort de saber castellà des de petita. I sí, és una grandíssima sort! Vagi per endavant que sempre he considerat la llengua i les llengües cultura i eina de comunicació, i no accepto que ningú em recrimini massa coses al respecte, per l’ús que en faig. Si pogués no sabria 4 sinó 5 llengües, i si en sabés 5 en voldria saber 6. Perquè són cultura i obren mil portes al coneixement.
Des de petita em van ensenyar la bellesa de la diversitat. I en les llengües em van ensenyar la bellesa de la diversitat dels diferents dialectes que donen tanta riquesa al català. Així vaig viure fascinada el parlar de la meva àvia, de la Terra Alta, el del meu avi, del Priorat, del Toni -el xipella- i de tantes altres formes belles… descobreixes aquell mapa polític dels Països Catalans i et parlen del dialecte del Salat, del “Pitxat” o valencià… i se t’obren més horitzons.
I a mesura que tens l’edat, va i algú et fa creure que és necessari un “parlar” nou, aglotinador, “estàndard”, per tal que ens entenguem tots…. que tots hem de saber, que hem de dominar a la perfecció… que l’hem de parlar entre nosaltres per tal que no hi hagi diferències, no hi hagi problemes de comunicació…. i tan t’ho diuen, tan t’ho raonen, que et creus aquest missatge… i es fa tan “institucional” que ara, molts dels dialectes més bells i sublims són considerats per molts dels qui l’haurien de parlar, com de segona categoria… que sona malament, rar, estrany en la seva pròpia terra….
No és correcte, al meu entendre que els exàmens oficials de català obliguin a una fòrmula artíficial per davant de la bellesa i veritat dels dialectes originals del català. Per què, em pregunto, si som una ÚNICA LLENGUA, necessitem d’una “parla” artificial quan ens podem entendre tots cadascú parlant amb el seu propi accent? Per què necessitem d’un estàndard?
Una cosa és el llenguatge escrit, que requereix d’unes normes gramaticals, etc… però per què cal que la gent, en la seva expressió oral, usi un dialecte diferent al seu, per treure’s el certificat del seu propi idioma?
És ben cert que hi ha moltes pressions polítiques des de fora que minoritzen el català. Però en aquest cas, penso que som nosaltres mateixos qui la minoritzem. Des de Barcelona, centralitzant l’idioma, reprimint els dialectes més bells i sublims i negant-lis la possibilitat en alguns casos de supervivència. O és que els andalusos, per posar un exemple, renuncien mai al seu accent? O ho fa un americà?

18 Novembre 2010

Programa del VI Fòrum contra les Violències de Gènere

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 15:08


VI Fòrum contra les violències de gènere

VI FORUM ERADICACIO VIOLENCIA GENERE

VI FORUM ERADICACIO VIOLENCIA GENERE

31 Octubre 2010

LIPDUB PER LA INDEPENDÈNCIA… genial!!!

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 19:18

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8&feature=player_embedded

4 Setembre 2010

Sakineh, il figlio denuncia: “Potrebbero lapidarla domani” (da Repubblica)

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 13:31


NO ALLA LAPIDAZIONE DI Sakineh Mohammadi Ashtiani

L’allarme per la donna condannata a morte per adulterio in Iran. La famiglia teme un’accelerazione voluta dall’ala integralista: “L’esecuzione forse già all’alba”. Alla mobilitazione internazionale partita dalla Francia e poi dall’Italia ora si unisce anche la Spagna. Centomila firme all’appello dei giornali francesi , di Repubblica e soprattutto Amnesty International. PARIGI – E’ questione di ore. Domani all’alba, Sakineh Mohammadi-Ashtiani potrebbe essere lapidata. A lanciare l’allarme è il figlio, il ventiduenne Sajiad che vive a Tabriz, la città nel nord del paese dove è rinchiusa Sakineh. Anche se le autorità continuano a dire che la pena è sospesa e che “nulla è stato ancora deciso”, i famigliari della donna iraniana temono un’improvvisa accelerazione voluta dalle frange più integraliste del regime. Un portavoce del ministero degli Esteri di Teheran ha ripetuto ieri che la procedura giudiziaria è in corso: nessun commento ufficiale sino a quando non sarà conclusa.”Mia madre è viva soltanto perché c’è la mobilitazione internazionale” ha detto Sajiad. Anche il governo di Madrid ha dato il suo sostegno alla campagna in favore di Sakineh, mentre in Italia il volto della donna iraniana condannata alla lapidazione è comparso sulle facciate di molte amministrazioni locali e del ministero delle Pari opportunità. “Questa vicenda potrebbe essere per l’Iran un’opportunità di riavviare il dialogo” sostiene il ministro degli Esteri, Franco Frattini. E l’appello promosso dalle testate francesi Libération, La Règle du Jeu, Elle, cui si è associata ha ora raggiunto le centomila adesioni . “E’ un conto alla rovescia” dice ancora il figlio di Sakineh, che non ha nessuna fiducia nella “procedura ufficiale”. Le autorità iraniane, accusa Sajiad, avrebbero estorto la confessione della donna dopo averla violentata. “Sono capaci di tutto – continua – anche di ucciderla senza dirci niente”. Le nuove preoccupazioni della famiglia sono legate anche al fatto che Sakineh da giorni non ha più potuto parlare con nessuno. Il suo nuovo avvocato è stato vittima di un misterioso furto. Intanto, lunedì Mohammad Mostafaei, l’uomo che dal 2007 aveva difeso la donna iraniana, incontrerà a Parigi il ministro Bernard Kouchner. Dopo le ripetute minacce, Mostafaei è stato costretto all’esilio in Norvegia. La Francia è alla guida della pressione diplomatica sull’Iran. Kouchner ha chiesto all’Ue di ipotizzare nuove sanzioni per cercare una soluzione alla vicenda, mentre il presidente Nicolas Sarkozy, si è dichiarato personalmente “responsabile” di Sakineh. La moglie, Carla Bruni, è stata insultata e minacciata di morte per la sua lettera alla donna iraniana. Da qualche giorno, il centralino dell’Eliseo è stato intasato a causa delle centinaia di messaggi di solidarietà alla première dame. La presidenza della Repubblica è stata costretta a mettere un annuncio sul suo sito 2 per chiedere di mandare lettere o email.

15 Juliol 2010

Les dones dediquen dues hores més a…

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 20:33
Tags:

Les dones dediquen dues hores més que els homes a les tasques de la llar (El Singular Digital, 15/07/2010)

Tot i així, els homes dediquen 45 minuts més a les tasques de la llar que l’any 2003

Les dones dediquen una mitjana de quatre hores i mitja diàries a les tasques de la llar i la família. Són dues hores i mitja més que les que dediquen els homes. Són dades de l’enquesta del temps de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Tot i així, els homes dediquen 45 minuts més a les tasques de la llar que l’any 2003.

L’enquesta, en aquest sentit, també indica que les dones tenen una hora menys de temps lliure que els homes. Dediquen 16 minuts menys a fer esport, 12 minuts menys a veure la televisió i la seva vida social és 4 minuts més curta que la dels homes.

Però a veure… quants erem a la Manifestació del 10 de juliol?

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 20:02
Tags: ,

Gràcies de nou, Jordi… per la teva paciència, la teva feina desinteressada i per la teva recerca de la veritat!

http://www.youtube.com/watch?v=N7VU8TMmIHk

13 Juliol 2010

L’Estatut del 1932

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 11:10
Tags: ,

24 d'abril de 1932, per l'Estatut sense retallades

12 Juliol 2010

Record d’una Manifestació de punt i Final. Comencem Nova Etapa

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 12:39
Tags: ,

Gentilesa del Jordi Puyuelo, a través del youtube…. imatges de la Manifestació del 10 de Juliol, a Barcelona, contra la Sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya.

Gràcies Jordi per la teva tasca de recollida d’imatges i so, d’un moment més que històric.

http://www.youtube.com/watch?v=SWCyyJhP5FM

9 Juliol 2010

La sentència escrita de l’Estatut.

Filed under: Ciutadania,Vida — Cristina Sans @ 19:15
Tags: ,

Acatar el que diu un tribunal caduc, polític per a res jurídic, que alguns dels seus membres ja fa temps que havíen de ser rellevats del seu lloc??? Si jo fes això, en una fundació (com a patró), o a una empresa amb els seus estatuts, o altres formes….  podria ser denunciada, oi? I ho he d’acatar???

Costar acatar això!!!

Aquí teniu el text, acabat de sortir del forn… més de 800 pàgines….

Permeteu les meves males paraules: quina puta merda! quina cabronada! que fills de puta!!!!!!!!!!!

Cristina

http://www.3cat24.cat/multimedia/pdf/1/2/1278678231021.pdf

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: